Some months ago I did a piano transcription of the extended version of a Halo Reach TV commercial.
Download Piano Score – Deliver Hope (Halo Reach)
I also recorded the transcription on video and put it on Youtube.
And this is the original video.
Fa un temps em va arribar un video de tres noies cantant i portant el ritme amb una capsa de mantega. Estava interessant en obtenir-ne la partitura així que vaig contactar directament amb elles. No vaig rebre cap resposta, així que vaig decidir transcriure la partitura jo mateix.
Podeu descarregar la partitura a l’enllaç d’aquí sota.
Download Call Your Girlfriend Sheet Music
Fins aviat!
Fa dos anys, a l’assignatura d’AIA (Aplicacions de la Intel·ligència Artificial), ens van fer implementar un sistema intel·ligent que dominaria tot el procés de depuració d’aigua de Catalunya. Les diferents plantes havien de ser intel·ligents i tenir suficient coneixement del seu entorn com per decidir, entre elles, de quina manera actuar en cas de detecció d’un contaminant, pluja torrencial, etc. Elles soles decidien mitjançant diverses polítiques què fer en cadascuna de les situacions per tal de resoldre els problemes.
Les plantes entre si es comunicaven mitjançant missatges en format d’ontologia, que ve a ser una representació lògica del context en què s’està treballant. En aquest cas l’ontologia contenia informació sobre els tòxics, l’aigua, així com informació sobre les connexions entre plantes.
Per tal de fer la simulació (ja que lògicament era només una pràctica i no ho vam dur més enllà amb plantes reals…) vam dissenyar una interfície gràfica on hi havia representades totes les plantes de tractament de Catalunya en què podies interactuar amb elles fent ploure, abocant residus, etc.
Un cop seleccionada una planta (o una indústria), es podien provocar pluges torrencials, abocaments residuals, i visualment podies observar com les diferents plantes es comuniquen entre sí per tal de poder gestionar l’imprevist.
Tot plegat una pràctica molt interessant en què pots veure realment la utilitat d’algunes de les coses que aprens al llarg de la carrera!
Us enllaço el document, el codi i el programa per si esteu cursant AIA o simplement teniu curiositat.
Documentació - Programa - Codi
Ahir vaig tenir la sort d’assistir a la conferència per a desenvolupadors que Blackberry va oferir al Mobile World Congress 2012, i tot i que el contingut de la conferència va ser bastant interessant i es van revelar estratègies comercials prou importants, com ara l’adoptació de mil i una plataformes per tal d’oferir super compatibilitat dels seus dispositius amb tothom, el més interessant va ser l’obsequi pel qual la majoria de gent era allà dins, un flamant Playbook de 16GB, el tablet de Blackberry valorat en 499€.
És gràcies a Blackberry que l’any passat vaig poder entrar al Mobile World Congress, i és gràcies a Blackberry que aquest any puc provar aquest dispositiu que m’ha sorprès en molts aspectes.
Abans d’obrir-lo no tenia ni idea de com era. No l’havia vist mai, així que la meva impressió ha estat la primera en molts aspectes. Primer m’ha semblat petit, molt petit, perquè tenia de referència l’iPad. Però a mesura que l’he anat fent servir m’ha semblat que té una mida molt ben trobada. Es pot sostenir amb una mà, però és suficientment gran com per poder gaudir d’una pel·lícula. M’ha semblant molt elegant, i més lleuger del que m’esperava.
Usabilitat
La primera engegada m’ha decebut una mica. Ha estat tanta estona amb el logo de benvinguda que m’he pensat que s’havia bloquejat. Ha trigat més d’un minut en aparèixer el menú de configuració, que m’ha tornat a decebre. Sembla que no s’hi hagin mirat gaire en aquesta part, quan per mi és una de les més importants.
Un cop encès i actualitzat a la darrera versió, m’ha sorprès, potser després de la decepció inicial, de la fluidesa de la interfície gràfica. Un sistema de navegació per menús i aplicacions semblant a Android i amb pinzellades d’iOS que crec que està bastant ben trobat i fàcil d’aprendre.
Una de les coses que més m’ha sorprès d’aquest aparell és sens dubte la qualitat d’imatge i so. Havent fet servir l’iPad2 durant més de mig any, puc assegurar que en aquest aspecte Playbook supera sens dubte iPad 2. La qualitat de la pantalla és molt bona, el so és molt superior al que havia sentit fins ara, i el millor de tot és que ho reprodueix pràcticament tot. Tot el que l’iPad 2 reprodueix (amb una aplicació no inclosa) sense necessitat de recodificació, Playbook també ho reprodueix. Però no només això, Playbook reprodueix sense cap mena de problemes els fitxers MKV, la qual cosa és d’agrair.
Trobo a faltar escriptura en idiomes asiàtics. Ara mateix es poden veure webs escrites en japonès, però no es pot escriure en japonès, la qual cosa és un punt molt en contra des del punt de vista d’internacionalització.
Trobo a faltar Skype, no conec gaire més gent que tingui el mateix dispositiu i pugui fer el “Facetime” versió Playbook. En el camp de les aplicacions en general és on més verd està el tema, i és un dels motius pels quals van regalar playbooks a la conferència, perquè la gent desenvolupi per Blackberry.
Si he d’afegir alguna cosa quan l’hagi fet servir una mica més ja en parlaré!
Fins aviat!
Ara que Megaupload i companyia estan caient, molta gent es planteja la possibilitat d’endinsar-se al món dels torrents. Els torrents (que són fitxers d’una mida molt petita que contenen la informació necessària per descarregar les pel·lícules, sèries o qualsevol altre fitxer) fa molt de temps que són entre nosaltres, però per motius de lleugera complexitat i falsa sensació de poc rendiment, la gent els deixava de banda i optava per serveis com el recentment desaparescut Megaupload. Aviat no hi haurà més remei que aprendre’n, i en realitat són molt i molt útils.
Aquest post és per a tots aquells que veniu del món de Megaupload, voleu poder fer el que feieu abans amb les vostres sèries preferides, però a més de manera còmoda i automàtica, i teniu un Mac.
Des que vaig fer gairebé totes les assignatures relacionades amb la IA a la universitat m’he plantejat moltes vegades on són els límits d’aquesta. He pogut veure com coses com la imaginació o la creativitat són molt difícils de copsar des del punt de vista de la intel·ligència artificial, però en canvi tasques d’identificació de patrons, assimilació de grans quantitats d’informació i conseqüent reacció aplicant coneixements adquirits per l’experiència anterior són molt adequades per aquest tipus d’algoritmes. Se m’acudeixen diversos exemples:
Donat un conjunt de llibres de diferents autors, es podria automàticament classificar un nou llibre d’un cert autor com a seu? Es podria arribar a diferenciar entre llibres escrits directament en cert idioma o traduïts d’altres idiomes? I detectar un cert estil diferent en les dones i els homes? Sí. Aquest és un treball que vaig fer per l’assignatura d’Aprenentatge de la FIB, on vaig poder veure que tot això era possible, entre d’altres coses.
Gràfic de predicció i encert d'autors
Es podria, amb tecnologia existent, dissenyar un sistema de depuradores d’aigua intel·ligents que es comuniquessin entre elles i decidissin en funció dels materials detectats o la quantitat d’aigua de quina manera repartir-se la tasca? Sí. Aquest és un treball que vam fer per l’assignatura d’AIA de la FIB, on cada depuradora d’aigua era un agent intel·ligent capaç de comunicar-se amb les altres depuradores i prendre decisions conjuntes. Podeu provar una simulació amb les depuradores gesitonades per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Simulació de les depuradores de catalunya
Es podria aterrar un avió de manera completament automàtica? Sí. De fet és probable que hagueu estat en algun avió aterrat automàticament ja que tot i que els pilots prefereixen aterrar manualment, en moltes companyies cada cert temps han de realitzar un aterratge automàtic. A més, l’aterratge automàtic és vital en casos de boira. Relacionat amb el tema hi ha una nova generació d’avions militars que no només volen sense pilot a l’interior, sinó que prenen les seves pròpies decisions per a dur a terme certs objectius, i només requereixen del control humà per a obtenir el permís d’obrir foc.
Es pot fer un cotxe que circuli sol per les carreteres? Sí. Google porta temps investigant sobre el tema. De l’entrada a la wikipedia em quedo amb la frase que diu:
“Google has tested several vehicles equipped with the system, driving 1,609 kilometres without any human intervention, in addition to 225,308 kilometres with occasional human intervention, with one of two accidents occurring when another car crashed into the rear end of a test vehicle that was stopped at a red light and the other accident occurring while the car was being manually driven”
És a dir que el cotxe de Google només va patir dos accidents en 227.000 km, i els dos van ser provocats per errors humans.
Però es podria anar més enllà? Un cop tots els cotxes conduïssin automàticament no intervindria el factor humà en les decisions i per tant tot es podria dur amb més eficiència. Els cotxes podrien dur implementat un sistema de comunicació que els permetés comunicar-se amb els vehicles a la vora, saber-ne la seva posició, velocitat, direcció… En un món així els semàfors per cotxes ja no serien necessaris. Quan un cotxe anés a creuar una cruïlla podria detectar amb minuts d’antelació un possible rumb de col·lisió i mitjançant algun protocol establert posar-se d’acord amb el cotxe en conflicte per tal de decidir la manera més eficient d’efectuar el creuament.
També deixaria d’existir el famós “efecte acordió”, en què l’últim cotxe d’una fila s’ha d’esperar la suma de temps de reacció dels cotxes que té al davant per tal de poder accelerar. En cas d’una aturada en un semàfor per vianants, tots els cotxes es posarien en marxa en el mateix instant.
Centrals nuclears autogestionades, plantes petrolíferes amb robots autosuficients, vaixells de pesca sense tripulació humana, vendímies i producció de vi automàtics, vaixells d’expedició científica autònoms que envien les dades recol·lectades via satèl·lit arreu del món…
El futur ja és aquí i espero poder arribar a viure el moment en què aquest post estigui antiquat.
Fins aviat!
Versió per Tin Whistle de “La musica notturna di Madrid” de Boccherini.
Doncs no han passat ni 24h, que aquest migdia m’he posat a tocar una estona el whistle per veure si sortia alguna cosa. El resultat de l’experiment, una cançó que he batejat amb el nom de Falling Leaves.
És curteta però és el que dóna de si una tarda… M’he tornat a trobar amb la dificultat de l’afinació, aquest cop accentuat pel fet que hi ha una part en que hi ha tres veus.
La setmana passada vaig encarregar per internet un Whistle irlandès, concretament un Generation afinat en Re (Generation D). És un instrument de vent molt simple i molt barat (els de gama baixa) que s’ha utilitzat en moltes bandes sonores com la de Titanic o el Senyor dels Anells.
Em va arribar abans d’ahir, i l’he volgut provar tocant la clàssica cançó de la pel·lícula del Senyor dels Anells. És només el trosset del principi, però és que no sona gaire més durant tota la peça. Els instruments de corda els he tocat amb el teclat i estan sintetizats amb el Garageband, i el so del whistle és en “directe”.
La veritat és que és més complicat de tocar del que em pensava, sobretot quant a aconseguir l’afinació ideal de cada nota.
Deu ser qüestió de pràctica!
Today I ended up listening to the Super Mario Land – Ending Theme. It’s been a long time since I last listened to it at a friend’s house after playing the game to the end with my friend’s Nintendo 3DS. It was really epic, and that music made me fly to the past and feel like a child.
So today I thought I had to turn that lovely song into a playable piano score for everyone to enjoy it. And so I did. It took me more than an hour but it was totally worth it.
I hope you enjoy the result, both in audio and pdf so you can listen and play!
Download Super Mario Land – Ending Theme